EL FUTURISME

El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístisc. Fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de París. El Futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística, sorgit a Itàlia en el 1909. El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar simultanisme.
El Futurisme va sorgir a Milán, Italia, impulsat per Filippo Tommaso Marinetti. Aquest moviment trovaba trencar amb la tradicio, el pasat i els signes convencionals de l´ historia de l´art. Consideraba com elements principals de la poesía el valor, l´audacia i la revolucio, ja que es pregonaba el moviment agresiu, l´insomni febril, el pas gimnástic, el salt peligros i la bofetada irreverent. Tenía com postulatss: l´exaltació de lo sensual, lo nacional i guerrer, la adoració de la máquina, el retrat de la realitat en moviment, lo objetiu de lo literari i la disposició especial de lo escrit, amb el fi de donarli una expresió plástica.
Rechazaba l´estética tradicional i va inventar ensalzar la vida contemporánea, basánt-se en dos de les seus temes dominants: la máquina i el movimient. Va recurrir, d´aquest mode, a qualsevol medi expresiu (arts plástiques, arquitectura, urbanisme, publicitat, moda, cinema, música, poesía) capaz de crear un vertader art d´ acció, amb el propósit de rejuvenir i va construir de nou la faz del mon. El poeta italianà Filippo Tommaso Marinetti va recopilar i va publicar els principis del futurisme en el manifest de 1909. Al any següent els artistes italians Giacomo Balla, Umberto Boccioni, Carlo Carrà, Luigi Russolo i Gino Severini van firmar el Manifiesto del futurismo.
El futurisme es va caracteritzar per l´intent de captar la sensació de movimient. Per això va superposar accione consequtives, una especie de fotografía estroboscópica o una serie de fotografíes tomades a gran velocitad e impreses en un sol pla.. En el camp de la fotografía van destacar els germans Bragaglia i les seues imatges movides, que ofereixen tempos succesius i trajectoria dels gestos, com en Carpintero serrando o Joven meciéndose.

En 1914 es van presentar tambe els primers dibuixos sobre una ciutat moderna de Antonio Sant'Elia i Mario Chiattone. Sant'Elia va presentar eixe mateix any el seu Manifest de l´ arquitectura futurista, un projecte utópic que va cristalizar en les imatges de la Ciutat Nova: la nova mida ja no era l´edifici, sino l´estructura urbana, i apostaba, a mes a mes, per les noves tipologíes, com estacions de trens i aeroplans, centrals elèctriques, cases escalonades amb ascensors… Es tratava d´un nou mon vertical i mecánic, conectat a través de reds d ´ascensors de ferro i cristal.
Encara que el futurisme va tindre una corta existencia, aproximadament fins a 1914, la seua influencia s´aprecia en les obres d´autors canónics com Marcel Duchamp, Fernand Léger i Robert Delaunay en París, asi com en el definitiu constructivismo ruso. En 1915 alguns dels representants del futurisme, com Marinetti i Sant'Elia, es van enrolar en un batalló de voluntaris, d´acord amb el punt nou del seu decálogo fundacional, a on s´ensalzaba la guerra com l´única higiene del mon. Alguns d´ells van morir, com Sant'Elia, i els demes radicalizaren les seues posicions, com la conocida conversió al fascismo en les eleccions de 1919.

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

- Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.
- Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.

- L'estètica futurista pregona també una ètica, d'arrel fonamentalment masclista, misògina i provocadora, amant de l'esport i de la guerra ("única higiene del món", segons Marinetti), de la violència i del perill.
- Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.

- Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.
- Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.

ORIGENS I DESENVOLUPAMENT

El fundador i l'ànima del futurisme seria el poeta italià Filippo Tomasso Marinetti (1876-1944). El 20-II-1909 publica en el diari "Le Figaro" el "Primer manifest del futurisme". El 11-IV fou proclamat un altre manifest més "tècnic".
Els mitings i manifestacions futuristes acabaven normalment en una batalla campal. Els seus dirigents eren mestres en l'art de la propaganda i havien captat la importància que l'època donava al sensacionalisme. Les publicacions futuristes utilitzaven sempre un to altisonant digne d'escriure's en les pàgines de successors d'un diari sensacionalista; d'aquí que el moviment assolís tanta popularitat.
A França el futurisme va quedar aviat absorbit pel cubisme. A Anglaterra, sota l'impuls de Lewis, donaria origen al vorticisme. A Espanya va tenir una certa repercussió en la poesia de Salvat-Papasseit.
La primera guerra mundial posà fi a tots els encerts, i també a tots els excessos, de l'escola futurista. Només Marinetti intentà sobreviure amb les seves teories adaptant el futurisme als ideals de la Itàlia feixista. En 1929 els darrers supervivents de l'escola proclamaren el Manifest de l'aeropintura, que pretenia inspirar-se en les sensacions de vol i en la tècnica de l'aviació. Però la nova tendència, amb el seu reduït camp d'acció, era ja un testimoni de la mort del futurisme.
Des del punt de vista històric, el futurisme sorgeix com una natural evolució de les idees post-impressionistes. Per donar una imatge estricta i analítica de la realitat, els futuristes necessitaven recórrer a una anàlisi dels colors i les formes. Seurat i el divisionisme els hi donaven ja resolt el primer problema cromàtic. Picasso i els cubistes aportaven solucions pel segon aspecte: la descomposició de les formes i la distribució dels diferents plans del quadre.
El futurisme aportava, tanmateix, algunes idees originals a l'estètica cubista. El fi primordial de la nova tendència era accentuar els efectes del moviment. I en aquest aspecte el cubisme, en termes generals, podia passar per una pintura estàtica. Els futuristes tornaren doncs el deute que tenien amb el cubisme activant el seu desenvolupament i obligant-li a parar més atenció en els processos dinàmics.

ESTETICA I FORMES

Un dels grans propòsits del futurisme era el de posar a l'espectador en el mateix centre de la tela. Aquesta idea no era estrictament original, ja que Cézanne, Matisse i els seus seguidors defenien aquest tipus de pintura. Els futuristes obtindrien, tanmateix, d'aquest principi una possibilitat d'expressar millor el moviment.
L'invent del cinematògraf havia habituat a l'espectador a seguir el procés d'una fotografia que es posa en moviment. Per mitjà d'una ràpida superposició d'imatges en la retina, el cinema havia assolit un sorprenent efecte dinàmic; en aquest mateix principi es recolzarien els futuristes per obtenir la il·lusió de moviment. Desplaçant les línies fonamentals d'un objecte es reproduïa el seu dinamisme; per realçar aquest efecte recorrien a una vella tècnica, utilitzada ja per Cézanne: la solidificació de l'atmosfera.
El futurisme no va passar mai d'ésser un art simbòlic, essencialment intel·lectual; sorgia d'una intuïció literària o filosòfica i cercava una expressió plàstica. Per això va tenir una durada molt curta i fou marginat per molts dels artistes que l'havien creat. Les seves possibilitats plàstiques eren molt limitades.
Els pintors futuristes es trobaven embadalits per un remolí vertiginós d'emocions. Sons, olors, colors, formes... calia pintar-ho tot.

EL FUTURISME EN LA PINTURA

El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que veiem: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.
El moviment futurista sorgí a Itàlia amb els pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura italiana.
En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista" .
En retornar a Milà, junts van organitzar la primera exposició futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat.
El moviment estava molt influït pels nous descobriments òptics, lligats al cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina. L'impacte del futurisme va ser molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric,Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari.